• SOBRE QUAES
    • QUIÉNES SOMOS
    • CARTA PRESIDENTE
    • PATRONATO
    • COMITÉ CIENTÍFICO
    • COMITÉ DE PACIENTES
    • NUESTRA LABOR
    • PRINCIPIOS ÉTICOS
    • CÓDIGO DEL BUEN GOBIERNO
    • AREAS
      • CONOCIMIENTO
        • CURSOS
        • CÁTEDRA
      • AVANCES CIENTÍFICOS
        • GRUPOS INVESTIGACIÓN
        • PROYECTOS
      • PACIENTE
        • FORMACIÓN
        • ACCIONES SOCIALES
      • ASOC COLABORADORAS
    • ANIVERSARIO 2021
    • NOTICIAS
    • NEWSLETTER
    • COLABORA
  • VII ANIVERSARIO
  • MEMORIA 2022
  • ACTIVIDADES
    • CONGRESO MUERTE SÚBITA
      • VII CONGRESO MUERTE SÚBITA
      • VI CONGRESO MUERTE SÚBITA
    • ESCUELA DE VERANO
    • BECAS Y PREMIOS
    • PROYECTOS
    • JORNADAS
    • MEMORIA
      • MEMORIA CERO
      • MEMORIA 2017
      • MEMORIA 2018
      • MEMORIA 2019
      • MEMORIA 2020
      • MEMORIA 2021
    • SEMINARIOS
    • BLOG ATENEO FÉLIX PRIETO
  • RETOS EN BIOMEDICINA
  • RETOS COVID-19
    • LIBRO RETOS
  • COLABORA
  • SOBRE QUAES
    • QUIÉNES SOMOS
    • CARTA PRESIDENTE
    • PATRONATO
    • COMITÉ CIENTÍFICO
    • COMITÉ DE PACIENTES
    • NUESTRA LABOR
    • PRINCIPIOS ÉTICOS
    • CÓDIGO DEL BUEN GOBIERNO
    • AREAS
      • CONOCIMIENTO
        • CURSOS
        • CÁTEDRA
      • AVANCES CIENTÍFICOS
        • GRUPOS INVESTIGACIÓN
        • PROYECTOS
      • PACIENTE
        • FORMACIÓN
        • ACCIONES SOCIALES
      • ASOC COLABORADORAS
    • ANIVERSARIO 2021
    • NOTICIAS
    • NEWSLETTER
    • COLABORA
  • VII ANIVERSARIO
  • MEMORIA 2022
  • ACTIVIDADES
    • CONGRESO MUERTE SÚBITA
      • VII CONGRESO MUERTE SÚBITA
      • VI CONGRESO MUERTE SÚBITA
    • ESCUELA DE VERANO
    • BECAS Y PREMIOS
    • PROYECTOS
    • JORNADAS
    • MEMORIA
      • MEMORIA CERO
      • MEMORIA 2017
      • MEMORIA 2018
      • MEMORIA 2019
      • MEMORIA 2020
      • MEMORIA 2021
    • SEMINARIOS
    • BLOG ATENEO FÉLIX PRIETO
  • RETOS EN BIOMEDICINA
  • RETOS COVID-19
    • LIBRO RETOS
  • COLABORA
9 Minuto de lectura

Relato ganador del concurso “Recuerdos”

16 julio, 2020
-
Sin Comentarios
<?php echo pulse_output(); ?>

 

Tenemos el placer de presentar el texto ganador del concurso de relatos breves “Recuerdos” que pusimos en marcha hace unos meses.

El relato elegido ha sido Nit d’Ànimes (Noche de Ánimas), escrito por José Álvaro Castells Ureña.

Este texto será publicado en la Memoria de Actividades 2020 de la Fundación QUAES. Lo presentamos a continuación en su lengua original, el valenciano, y también traducido al castellano por el propio autor. ¡Enhorabuena José Álvaro! 

 

Nit d’Ànimes
José Álvaro Castells Ureña.

A trenc d’alba començà el toc trist i cadenciós de les campanes; era un so gemegós, obsessiu, llòbrec com un lament que l’udolar del vent esmortia o reviscolava de tant en tant envaint fins l’últim racó de la cambra.  Les gotes de pluja s’estavellaven contra els vidres i els finestrons s’estremien sota la violència d’aquell vent que solia girar-se a primeries del mes de novembre. Abans el toc de morts era més tètric, més lúgubre que ara i el dia dels difunts solia viure’s amb una intensitat que es veia afavorida  per la religiositat i la credulitat de l’època.

Algunes dones majors acudien, desafiant el mal oratge, a missa primera. Podia veure-se-les passar pel carrer Sant Pere amb el vel al cap, aleshores preceptiu per entrar a l’església, i vestides de dol com era el costum en les dones de poble a l’aplegar a una certa edat. Les més beates anaven proveïdes, a més, del missal i el catre. Des de la tebiesa del llit on em trobava acotxat podia adonar-me’n del seu pas precipitat sense comprendre massa bé quines motivacions podien tindre aquelles persones per llevar-se tan matí i eixir de casa en un dia tan inclement com aquell.

El dia abans, festa de Tots Sants, vàrem retre l’acostumada visita al cementeri, l’homenatge a la memòria dels nostres avantpassats desapareguts temps ha. Una ullada al passat reflectit en les velles fotografies que il·lustraven les inscripcions d’uns nínxols nets, endreçats i embellits amb ramells de flors recents; xiprers seculars que, a manera d’índex d’alabastre, vetlaven el descans etern dels difunts alçant-se en advertència constant per a reclamar silenci enmig del no-res; búcars esvorellats sobre lloses innominades, envaïdes i ocultes per les males herbes, víctimes del temps i de l’oblit…

Mai no entendré la mort ni l’eternitat. El món del més enllà sempre m’ha semblat un misteri insondable i aquell lloc la mateixa imatge de la desolació, el recordatori perpetu de la nostra condició mortal i efímera.

Encara que no ho diguera ningú era ben clar que aquell dia quedava marcat per eixa visita al cementeri. L’àvia Teresa es veia més greu i seriosa que de costum; la besàvia Quica, de si ja molt callada per velleta, apareixia més hermètica i taciturna del que era habitual en ella; l’avi, pensatiu i abstret en les seues coses, fumava i s’entretenia fent gargots amb la cendra de la llar…

En aplegar la nit, aquella nit paorosa de carrers solitaris i remors espectrals, les coses prenien un caire encara més ombriu i descoratjador. La taula del menjador apareixia atibacada de llumenetes que tremolaven vacil·lants dintre d’uns gots amb aigua i oli, eren les minetes de l’enyorança i el record dels avantpassats absents; algunes veïnes, abillades amb els inevitables vels negres, s’havien aplegat a casa i  s’afegien a la vetlada disposant-se a resar unes pregàries per les ànimes del purgatori formant un gran rogle al voltant del foc – Què reunió tan sinistra! -; l’avi es mantenia silenciós i absent, aliè a tot el que passava i nosaltres, que encara no volíem anar-nos-en a dormir malgrat l’indubtable espant que ens infonia aquella reunió de malson, tractàvem de passar desapercebuts agafant-nos tossudament als seus camals.

Resaren el rosari a la vora del foc, era com una salmòdia monòtona que les dones endolades murmuraven a cor, un xiuxiueig confús que als més menuts ens resultava incomprensible. Quin significat ocult amagaven aquelles llatinades…? – Ens preguntàvem impressionats per la gravetat en què aquelles velles portaven a terme el seu ritual. – Després, en acabar de resar, el silenci. Un silenci dens i opressiu a penes trencat per algun sospir, per alguna súplica dirigida no sabem ben bé a qui, i que era rebuda per la resta de les assistents amb mostres de fingida condescendència i conformitat.

A poc a poc es relaxava l’ambient. Al fil d’un comentari casual s’encetava una conversa habitualment referida a algun succés desgraciat sobrevingut en circumstàncies estranyes on la realitat sempre acabava barrejant-se amb elements imaginaris i insòlits. No podia faltar en una nit com aquella l’inexcusable recurs al morbo ni el drama. Era la característica xerradissa de velles que, al caliu de la llar, solia discórrer per les dreceres del misteri, pels confins d’allò ocult i del més enllà.

Ja tard, quan les ombrívoles visitants decidien anar-se’n, el menjador es quedava quasi a les fosques, tènuement il·luminat per aquella claredat inquietant i fantasmagòrica de les minetes que, en aquella nit per al record, s’obria pas entre les tenebres.

José Álvaro Castells Ureña.

 

Noche de Ánimas
José Álvaro Castells Ureña.

Al romper el alba comenzó a oírse el tañido triste y cadencioso de las campanas. Era un sonido quejumbroso, obsesivo, lóbrego que el aullar del viento atenuaba o acrecentaba de tanto en tanto invadiendo hasta el último rincón de la alcoba. Las gotas de lluvia se estrellaban contra los cristales y las contraventanas se estremecían bajo la violencia de aquel viento que solía arreciar en los primeros días del mes de noviembre. Antaño el toque de muertos era más tétrico, más lúgubre que ahora y la fiesta de los difuntos se vivía con una intensidad que se veía favorecida por la religiosidad y la credulidad de aquella época.

Algunas mujeres acudían, desafiando el mal tiempo, a misa primera. Podía vérselas pasar con el velo cubriendo su cabeza, preceptivo en aquel tiempo para entrar a misa, y vestidas de luto riguroso como era costumbre en las mujeres al llegar a una cierta edad. Las más fervorosas iban provistas, además, del misal y el catre. Desde la calidez del lecho donde me encontraba arrebujado podía percatarme de su paso precipitado sin comprender demasiado las motivaciones que podían tener aquellas mujerucas para levantarse tan temprano en un día tan desapacible y lluvioso.

El día anterior, fiesta de Todos los Santos, tuvo lugar la visita al cementerio. El homenaje a los deudos desaparecidos hace mucho tiempo: miradas al pasado que se reflejaba en las viejas fotografías color sepia que ilustraban las leyendas de unos nichos limpios, adecentados y embellecidos con flores recientes; ángeles de rostro severo con su índice de alabastro en los labios reclamando silencio en medio de la nada; búcaros polvorientos sobre losas innominadas, invadidas y cubiertas por los hierbajos, víctimas del tiempo y del olvido…

Nunca entenderé la muerte ni la eternidad. El mundo de los muertos siempre me ha parecido un misterio insondable y aquel lugar la misma imagen de la desolación, la escenificación más fiel del caos y de un irreversible y dramático salto al vacío.

Aunque nadie lo comentara estaba claro que aquel día quedaría marcado por aquella visita al cementerio. La abuela Teresa se veía más grave y callada que de costumbre; la bisabuela Quica, ya de suyo muy callada por viejecita, aparecía más hermética y taciturna de lo que era habitual en ella;  el abuelo, más abstraído que nunca, fumaba su tabaco picado y se entretenía garabateando con las cenizas del hogar.

Al caer la noche, aquella terrible noche de ánimas, las cosas tomaron un cariz todavía más sombrío  e inquietante. La mesa de la entrada aparecía repleta de luminarias en vasos de cristal con aceite y agua que iluminaban la estancia de forma un tanto siniestra; unas vecinas ataviadas con velos negros se unían a la familia para rezar un rosario por las almas de los difuntos formando un gran círculo en torno al fuego del hogar, ¡qué reunión más tétrica!; el abuelo se mantenía abstraído y ajeno a todo cuanto ocurría y nosotros, que no estábamos dispuestos a irnos a la cama pese al espanto que nos producía aquella reunión de pesadilla, pretendíamos pasar desapercibidos agarrándonos tozudamente a los calzones de aquel anciano venerable.

Rezaron el rosario en torno al fuego, era como una salmodia monótona que todas las ancianas contestaban a coro, un susurro confuso que a los más pequeños nos parecía incomprensible. ¿Qué significarían aquellos latinajos susurrados frente al fuego? -nos preguntábamos cada vez más impresionados por la gravedad y circunspección con que aquellas viejas llevaban a término su atávico ritual. Después, acabados los rezos, el silencio. Un silencio denso y opresivo apenas roto por  algún suspiro, por una súplica ahogada dirigida no se sabe muy bien a quien y que era recibida  con gestos comprensivos y de aprobación por el resto de las mujeres asistentes.

Poco a poco se relajaba el ambiente, al hilo de algún comentario casual se iniciaba una conversación habitualmente referida a algún suceso desgraciado, sobrevenido en circunstancias extrañas donde la realidad siempre acababa mezclándose con elementos imaginarios e insólitos. No podía faltar en una noche como aquella el inexcusable recurso al morbo y al drama. Era la característica conversación de viejas que, al calor del hogar, solía discurrir por los senderos del misterio , por los confines de lo oculto y del más allá.

Ya tarde, cuando las sombrías visitantes decidían marcharse, el comedor se quedaba casi a oscuras, tenuemente iluminado por aquella claridad inquietante y fantasmagórica de las luminarias que, en aquella noche para el recuerdo, se abría paso entre las tinieblas.

← PROYECTO ANTERIOR
La Fundación QUAES impulsa los premios organizados por la UPF en el marco de su Cátedra QUAES-UPF
PROYECTO SIGUIENTE →
Llega la V Edición de «La genómica va al cole y al instituto»

Dejar Comentario

Déjanos tu comentario, es importante para nosotros. Tu email nunca será publicado..

Click here to cancel reply

Cancel Reply

Por favor espere...
Enviar Comentario

Noticias relacionadas

Otros artículos que no debes perderte

Ahora con tus compras puedes colaborar con nosotros, sin coste alguno

21 marzo, 2019

SIN COSTE ALGUNO: ahora puedes colaborar con la Fundación QUAES sin coste para ti. Diversos comercios solidarios como El Corte Inglés, Fnac, …

Leer más →
1 Minuto de lectura

Los niños de 6º de primaria del Colegio Santo Tomás de Aquino visitan Sistemas Genómicos

26 abril, 2016

Coincidiendo con el Día Internacional del ADN los alumnos de sexto de primaria de Santo Tomás de Aquino visitaron ayer Sistemas Genómicos. La …

Leer más →
2 Minuto de lectura

‘La fiesta de la neurociencia’ visita la Cátedra QUAES-UPV

18 mayo, 2018

«Los neurocientíficos estamos en los últimos tiempos de fiesta continua», dijo el Dr. Santiago Canals durante su Seminario ‘La neurociencia de sistemas …

Leer más →
2 Minuto de lectura
Entradas recientes
  • Identifican genes protectores frente al Alzheimer, que abren a puerta al tratamiento de la enfermedad
  • Tres nuevas incorporaciones al comité científico de QUAES
  • El Alzheimer centra la atención del premio a la mejor tesis en Imagenómica
  • Ganadores VII Edición de las becas a los mejores proyectos de innovación social de las asociaciones de pacientes
  • Becas a la innovación social e impulso a la investigación protagonizan el encuentro de Fundación QUAES
Calendario
abril 2023
L M X J V S D
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
« Mar    
Últimas Noticias
  • Identifican genes protectores frente al Alzheimer, que abren a puerta al tratamiento de la enfermedad
  • Tres nuevas incorporaciones al comité científico de QUAES
  • El Alzheimer centra la atención del premio a la mejor tesis en Imagenómica
  • Ganadores VII Edición de las becas a los mejores proyectos de innovación social de las asociaciones de pacientes
  • Becas a la innovación social e impulso a la investigación protagonizan el encuentro de Fundación QUAES
QUAES TV

Aviso legal y condiciones de uso

Política de privacidad

Política de calidad

© 2021 Fundación QUAES

Relato ganador del concurso “Recuerdos” - Fundación Quaes

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Visita nuestra nueva escuela de formación biomédica

You have Successfully Subscribed!